Atès
que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1998 ha
aprovat la següent:
Exposició
de motius
I)
L'esport és una funció social que afavoreix el desenvolupament
integral i harmònic de l'ésser humà, la seva pràctica és important
en el manteniment de la salut, i té una singular transcendència en la
millora de la qualitat de vida en tots els aspectes, en la sana
utilització del temps lliure i, en definitiva, en la conformació de la
cultura dels pobles.
L'esport
forma part o ha de formar part de l'activitat de l'home i de la dona des
de l'escola fins a la vida de la gent gran. És un element fonamental en
el sistema educatiu; és també un factor corrector de desequilibris
socials que crea hàbits afavoridors de la inserció social i,
finalment, la seva pràctica en equip fomenta la solidaritat.
II)
Aquesta llei amb una predisposició oberta pretén facilitar una
cobertura àmplia i flexible, per tal que, d'acord amb la ineludible
obligació d'adaptació a la realitat canviant, es puguin establir en el
futur els successius plantejaments, els programes i les disposicions per
al foment, el desenvolupament, la millora i la protecció de l'esport i
dels seus protagonistes.
En
configurar-se aquest marc legal, dins del qual s'aniran elaborant les
diferents i successives polítiques i els programes d'actuació, la llei
és explícita: el reconeixement i el tracte específic a l'esport i
l'esportista i l'atenció especial als nens, als joves, als minusvàlids
i a la gent gran; la importància que cal
donar, ateses les peculiaritats del nostre país, a les activitats
esportives en el medi natural; i la constatació de la indiscutible
vocació turística del Principat d'Andorra.
III)
Amb el fet de la promulgació de la present Llei es vol testimoniar el
compromís efectiu de garantir al nostre país el dret a l'esport i a la
cultura física, postulat que s'estableix nítidament en el seu article
segon.
En
definitiva, en la concepció dels diferents aspectes que tracta aquesta
Llei, s'ha considerat imprescindible palesar el context actual de
l'esport i el tarannà del nostre país des d'una doble perspectiva
interna i externa.
Títol
I. Principis generals
Article
1
L'esport,
atès que té l'origen i es desenvolupa en la mateixa societat, és una
pràctica d'interès general que constitueix un
hàbit de salut i que contribueix a la formació i el desenvolupament
integral de la persona i a la millora de la qualitat de vida i el
benestar social.
Article
2
Hom
garanteix el dret de tothom al coneixement i la pràctica de la cultura
física i de l'esport en plenes condicions d'igualtat.
Article
3
1.
La finalitat d'aquesta Llei és la definició dels objectius i els
principis rectors de l'esport, i de l'ordenació del règim jurídic i de
l'organització institucional de l'esport.
2.
Els objectius bàsics d'aquesta Llei són el foment, la divulgació, la
planificació i coordinació, l'execució i la implantació de la
pràctica de l'activitat física i l'esport, a tots els nivells i
estaments socials, a fi de fer realitat el dret de tot ciutadà a
desenvolupar o exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals
i morals, mitjançant l'accés lliure a una formació física adequada i
a la pràctica de l'esport.
Article
4
1. La política esportiva de l'Estat s'inspira en els següents
principis:
a)
La integració efectiva de l'educació física i de l'esport en el
sistema educatiu
b)
La difusió de l'activitat física i l'esport com a hàbit de salut a
tots els àmbits, facilitant els mitjans que permetin de practicar-lo a
fi d'assolir una millor qualitat de vida i més benestar social
c)
El foment, la protecció i la regulació de l'associacionisme esportiu
d)
L'elaboració i el desenvolupament de programes per al foment i la
pràctica de l'esport en el conjunt de la societat, i en particular per
a la promoció de l'activitat física i esportiva entre les persones
disminuïdes com a forma d'integració social i de teràpia, amb la
facilitació de les condicions necessàries d'accés a les
instal·lacions esportives
e)
La promoció i la planificació de l'esport de competició i d'alt
nivell en col·laboració amb les federacions esportives i altres
autoritats competents en la matèria, vetllant perquè es practiqui
d'acord amb els principis de la Carta europea de l'esport i el Codi
europeu d'ètica esportiva
f)
El manteniment, el desenvolupament i la recuperació de les modalitats
esportives autòctones
g)
La formació adequada i competent del personal tècnic professional
necessari per aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l'esport en
general amb una actualització i un perfeccionament constants en els
seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats
h)
L'eradicació de la violència en l'esport i de tota pràctica que pugui
alterar per vies extra esportives els resultats de les competicions,
així com la lluita contra la utilització de mètodes i fàrmacs
prohibits, drogues i estimulants
i)
L'adopció de les mesures necessàries per protegir l'esport i els
esportistes de tota explotació abusiva amb finalitats polítiques,
comercials o econòmiques i de les pràctiques atemptatòries a la
persona
j)
La lluita contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància en el món
de l'esport
k)
La planificació i la programació d'una xarxa d'infraestructures
esportives, suficient, racionalment distribuïda i eficaçment
gestionada, procurant una utilització òptima de totes les
instal·lacions, els equips i els materials afectes a l'educació
física i esportiva, i també el control tècnic i sanitari adequat de
les instal·lacions per garantir l'estat físic i la salut dels
practicants, dels espectadors i altres persones implicades en
l'organització de l'activitat esportiva
l)
L'estímul a la difusió de l'esport en l'àmbit internacional
m)
La cooperació de l'Administració pública en la difusió i en la
protecció de l'esport
n)
La conciliació en els conflictes que es puguin produir en l'àmbit
esportiu
o)
La col·laboració i la coordinació responsable entre les diferents
administracions, i entre aquestes i l'organització esportiva privada
2. L'administració pública i l'organització esportiva privada han
d'ajustar la seva actuació als principis enunciats en aquest article.
Article
5
L'organització
institucional de l'esport segueix els principis de coordinació
administrativa i d'eficàcia en l'exercici de les respectives
competències, i de participació i col·laboració de les entitats
esportives legalment reconegudes i dels agents implicats en el món de
l'esport.
Títol
IV. De l'organització administrativa de l'esport
Capítol
I. Disposicions generals
Article
27
El
Govern exerceix, en matèria d'esport i d'educació física, totes les
facultats i competències que no es reconeguin o siguin atribuïdes als
comuns o a altres entitats per aquesta Llei o per la resta de
l'ordenament jurídic vigent.
Les
competències del Govern són exercides pel Ministeri competent en
esports, llevat d'atribució expressa a un altre òrgan.
Article
28
D'acord
amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i
amb aquesta Llei, les corporacions locals en l'àmbit de les respectives
parròquies poden fomentar de forma general l'activitat i l'educació
física i l'esport per a totes les edats amb caràcter no escolar, sense
perjudici de la col·laboració que puguin establir amb els centres
docents i amb altres entitats públiques o privades.
Així
mateix, poden organitzar i promoure esdeveniments i espectacles
esportius, salvant les competències que corresponen a les federacions
esportives i al Comitè Olímpic Andorrà.
Els
comuns són representats i participen en el consell Andorrà de
l'Esport.
Capítol
II. Consell Andorrà de l'Esport
Article
29
1.
El Consell Andorrà de l'Esport és un organisme consultiu de debat,
participació i col·laboració dels diferents agents de l'esport en la
política esportiva de l'Estat.
2.
És presidit pel ministre competent en matèria d'esports o bé per un
representant nomenat per ell, i a més, està integrat pels membres
següents:
a)
Un representant del Ministeri competent en esports
b)
Un representant del Ministeri competent en educació
c)
Un representant dels comuns
d)
Un representant del Comitè Olímpic Andorrà
e)
Un representant de les federacions esportives olímpiques
f)
Un representant de les federacions esportives no olímpiques
g)
Un representant de les entitats esportives no federades
h)
Un esportista designat pel Ministeri competent en esports
i)
Un representant de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de
Muntanya
El
secretari, que actua amb veu i sense vot, és designat pel Ministeri
competent en esports.
El
Govern pot modificar mitjançant decret, a proposta del mateix Consell
Andorrà de l'Esport, el nombre de membres que el componen, a fi de
recollir la representació de la realitat esportiva del Principat. El
president del Consell Andorrà de l'Esport pot requerir la presència en
les seves sessions de persones especialitzades, que actuen amb veu i
sense vot.
3.
Els membres del Consell no reben retribució pel càrrec, i la seva
presència en el Consell s'adequa a la representació que exerceixen. En
tot cas, la durada del càrrec dels membres no representants o no
designats per l'Administració és de quatre anys. Les vacants que es
produeixin han de ser cobertes en un termini màxim de tres mesos.
Títol
V. L'esport en l'ensenyament. La formació tècnicoesportiva
Capítol
I. L'esport en l'ensenyament
Article
32
1.
L'educació física s'imparteix com a matèria, d'acord amb els
diferents programes, els nivells i els graus educatius.
2.
Els plans i els programes per a l'ensenyament i la pràctica de
l'educació física i de l'esport en edat escolar es consideren
d'interès preferent i bàsic, i han d'estar orientats a:
a)
L'educació integral dels nens i el desenvolupament harmònic de la seva
personalitat
b)
La consecució d'unes condicions físiques i d'una formació que
possibilitin la pràctica continuada de l'esport en edats posteriors
3.
Tots els centres docents, públics o privats han de tenir accés als
equipaments i al material esportiu suficient per atendre l'educació
física i la pràctica de l'esport, en les condicions que es determinin
reglamentàriament.
El
Govern ha de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives
escolars fora de les hores lectives.
4.
La pràctica de l'esport escolar ha de ser poliesportiva i no orientada
exclusivament a la competició, de forma que els escolars, cíclicament,
coneguin amb la seva pràctica les diverses modalitats esportives,
d'acord amb la seva aptitud i la seva edat.
Capítol
II. La formació tècnicoesportiva
Secció
primera. Les titulacions en l'ensenyament de l'esport
Article
33
No
es poden impartir ensenyaments i entrenament tecnicoesportiu sense
disposar de la titulació exigida que hagi estat expedida o reconeguda
per l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya o bé
pel ministeri competent en educació, si és el cas.
Es
determinaran reglamentàriament les característiques d'instal·lacions
que es poden destinar a la pràctica de l'esport i els requisits de
titulació del seu personal.
Secció
segona. L'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya
Article
34
L'Escola
de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, adscrita al ministeri competent en educació, és l'òrgan docent amb competència
per expedir i reconèixer les titulacions tècniques d'educadors
esportius.
L'Escola
de Formació de Professions Esportives i de Muntanya té les funcions
següents:
a)
La formació teòrica i pràctica, mitjançant els corresponents cursos
temporals o permanents de formació o reciclatge, dels monitors i
entrenadors d'esport, dels responsables tècnics i administratius de
federacions i entitats esportives, els animadors d'activitats
esportives de lleure, els àrbitres o els jutges
b)
L'elaboració de documentació didàctica, i la investigació
pedagògica i científica de l'esport
c)
L'intercanvi i la col·laboració amb organismes estrangers amb funcions
similars
d)
L'organització de col·loquis, congressos i manifestacions en l'àmbit
de les seves competències
e)
I, en general, tota activitat destinada a la promoció de l'educació
física i l'esport en el seu vessant pedagògic
Secció
tercera. Programes de tecnificació esportiva
Article
35
Per
a la preparació i el perfeccionament d'esportistes destacats es poden
establir programes de tecnificació esportiva per a una o diverses
especialitats esportives.
La
direcció tècnica dels programes de tecnificació esportiva correspon a
les federacions esportives en col·laboració amb l'Escola de Formació
de Professions Esportives i de Muntanya i amb la supervisió del ministeri competent en esports.
Disposicions
addicionals
Primera
Els
convenis o els acords que pugui establir el Govern amb les federacions
esportives o amb altres entitats públiques o privades tenen naturalesa
jurídico administrativa, llevat que es disposi expressament un
caràcter diferent.
Segona
Els
centres escolars oficialment reconeguts, i altres entitats, si escau,
que sol·licitin o que rebin el suport del Govern han de sotmetre's, en
tot cas, a les prescripcions contingudes en aquesta Llei, i en especial
a les disposicions relatives a la cessió de la utilització de les
seves infraestructures esportives fora de les hores lectives a altres
entitats legalment reconegudes o a esportistes, mitjançant els convenis
corresponents i d'acord amb les directrius del Pla general d'infraestructures esportives.
Tercera
Tota
persona física o jurídica que constitueixi o exploti amb afany
lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d'activitats
físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d'aquesta Llei
que li siguin aplicables.
Correspon
al Govern vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones
s'adeqüin a les condicions de salut, higiene i aptitud esportiva
determinades per aquesta Llei.
Disposicions
finals
Primera
La
present Llei deroga totes les disposicions dictades anteriorment que
s'oposin al seu contingut.
Segona
Els
esports, les disciplines i les modalitats associades a cada federació
esportiva s'establiran reglamentàriament.
Tercera
L'adaptació
de les disposicions estatutàries i reglamentàries que han de realitzar
les entitats esportives s'efectuarà dins els terminis que assenyalin
les normes de desplegament d'aquesta Llei.
Tanmateix,
les sol·licituds d'inscripció d'entitats esportives, així com
l'aprovació dels seus estatuts o les seves modificacions que es
presentin abans de l'aprovació de les normes reglamentàries de
desplegament d'aquesta Llei, seran resoltes pel ministeri competent en
esports, d'acord amb les regles i els criteris previstos en aquesta Llei
i tenint en compte el bon desenvolupament esportiu de les entitats
sol·licitants.
Quarta
S'establiran
reglamentàriament els criteris que seguirà l'Escola de Formació de
Professions Esportives i de Muntanya per al reconeixement de les
titulacions foranes.
Cinquena
S'autoritza
el Govern per dictar les disposicions necessàries per aplicar i
desenvolupar aquesta Llei.
Sisena
Aquesta
Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra.
Casa
de la Vall, 30 de juny de 1998
Francesc
Areny Casal
Síndic
General
Nosaltres
els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en
el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Jacques
Chirac; President de la República Francesa, Copríncep d'Andorra
Joan
Martí Alanis, bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra
Llei
de creació de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya
Butlletí
Oficial Data: 01/17/96
Número: 6 Any:
8
Data
document: 01/14/96
Organisme:
01.2. Lleis
Sumari:
Llei de creació de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de
Muntanya, de 14-12-95.
Atès
que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de desembre de 1995
ha aprovat la següent:
Llei
de creació de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya
Exposició
de motius
L'augment
de les modalitats esportives practicables al nostre país ha potenciat
la creació de clubs, associacions i federacions per a la pràctica dels
nombrosos esports i, ensems, l'afluència de turistes sol·liciten la
iniciació i la pràctica d'alguns d'aquests esports.
Aquesta
afluència turística gradual que durant molt de temps s'ha pogut
observar, especialment pel que fa a la pràctica de l'esquí alpí, s'ha
multiplicat i diversificat en els darrers anys amb la pràctica de molts
altres esports (muntanyisme, esquí de fons, escalada, bicicleta tot
terreny, etc.).
La
pràctica de qualsevol disciplina esportiva aconsella, per a la
seguretat i la integritat dels practicants, que les persones que es
dediquin ocasionalment o de forma continuada a l'ensenyament de la
disciplina, ja sigui en el marc d'una federació, d'un club o bé d'una
associació o amb caràcter més professional, tingui els coneixements
tècnics i pedagògics suficients.
D'altra
banda, el potencial turístic que comporta la pràctica d'aquestes
disciplines aconsella igualment que l'ensenyament es faci amb seriositat
i bon nivell.
Aquesta
Llei pretén crear un marc per a la formació de les persones
que es vulguin dedicar a l'ensenyament de les disciplines esportives,
que permeti que els que s'hi dediquen puguin impartir el seu
ensenyament amb les corresponents tècniques pedagògiques i els
coneixements mínims indispensables de seguretat.
El
sistema emprat en la creació d'una escola de professions dependent del
Govern pretén assentar la base del que en el futur pot arribar a ser
una gran escola de professionals de disciplines esportives on, a més
del Govern, hi puguin participar totes les entitats afectades per la
pràctica dels esports de muntanya. La prudència, però, ha aconsellat
que en la seva primera fase l'Escola de Formació de Professions
Esportives i de Muntanya sigui flexible i realitzi la seva tasca
formadora en el moment en què les necessitats del país ho aconsellin
per a cada disciplina i de manera menys onerosa possible per a les
arques de l'Estat.
Article
1
Es
crea l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) que té per funció:
1. La formació teòrica i pràctica, mitjançant l'organització dels
corresponents cursos temporals o permanents de formació o de
reciclatge, dels monitors i entrenadors d'esport, dels responsables
tècnics i administratius de federacions i associacions o clubs,
animadors d'activitats esportives de lleure, àrbitres i/o jutges.
2. La creació de documentació didàctica i la investigació
pedagògica i científica.
3. L'intercanvi i la col·laboració amb institucions similars a
l'estranger.
4. L'organització de col·loquis, congressos i manifestacions.
5. En general, tota activitat destinada a la promoció de l'educació
física i l'esport en el seu vessant pedagògic.
Article
2
L'Escola
de Formació de Professions Esportives i de Muntanya té personalitat
jurídica pròpia, amb capacitat d'obrar, i depèn directament del
ministeri titular del Departament d'Educació.
Article
3
L'Escola
de Formació de Professions Esportives i de Muntanya està formada per
un director nomenat pel ministeri competent i pels professors que
imparteixen les classes de formació permanent o temporal i s'ocupa
d'organitzar, d'acord amb les necessitats del país, aquells cursos de
formació que siguin necessaris de manera puntual o continuada.
Tot
el personal adscrit a l'Escola de Formació de Professions Esportives i
de Muntanya depèn del ministeri competent.
Article
4
Per
al compliment dels seus fins, l'Escola de Formació de Professions
Esportives i de Muntanya s'autofinança i compta amb els recursos
següents:
a)
Els ingressos que percebi per l'impartiment dels cursos de formació i
reciclatge de cada alumne.
b)
Aquells béns, drets i recursos que obtingui i adquireixi en el futur en
l'exercici de les seves activitats. El ministeri titular del Departament
d'Educació ha d'elaborar i aprovar per a cada exercici, el projecte de
pressupost que ha de ser sotmès a la consideració del Govern i del
Consell General, per a la seva aprovació, si escau.
El
pressupost ha de contenir, en partides separades, les despeses de
funcionament, les d'inversió i millores i les previsions d'ingressos,
d'acord amb allò que preveu la Llei general de les finances públiques.
A
la finalització de cada exercici, el director ha d'establir la memòria
i la liquidació pressupostària corresponent que ha de tramitar, a través
del ministeri titular del Departament d'Educació, al Govern i al
Consell General, per a la seva aprovació.
Article
5
La
formació necessària per a l'exercici de la professió esportiva
s'articula de la forma següent:
Formació
de base que comprèn aquelles matèries comunes a tots els esports i
que s'ha d'impartir mitjançant l'organització de cursos de manera
temporal o continuada.
Formació
específica per a cada professió esportiva, que s'ha d'impartir
mitjançant cursos que es realitzen en funció de les necessitats i que
poden ser complementats amb l'exercici de la professió durant un mínim
de temps segons l'especialitat de què es tracti.
Article
6
El
seguiment de la formació i la superació de les proves d'aptitud
corresponents a les matèries comunes i específiques se sanciona amb el
corresponent diploma oficial d'aptitud lliurat, a través de l'Escola de
Formació de Professions Esportives i de Muntanya, pel cap de Govern.
Article
7
Els
diplomes tenen una validesa temporal, variable segons l'esport, que pot
ser prorrogada si se superen els cursos de reciclatge de cada
especialitat.
Article
8
Els
diplomes s'estructuren segons l'esport, en graus diferents, que permeten
al posseïdor iniciar-se i formar-se en l'esport de què es tracti fins
a un determinat nivell.
Article
9
El
Govern per via reglamentària, estableix els nivells i els graus dels
diplomes i les matèries obligatòries i optatives que han de formar
part del tronc comú i aquelles que han de formar part de cada
especialitat esportiva.
Igualment
i a través del ministeri competent, ha d'establir convenis de
reconeixement de diplomes. També pot, després de consultar l'Escola de
Formació de Professions Esportives i de Muntanya, validar els diplomes
d'aquells professionals d'esports minoritaris dels quals l'Escola de
Formació de Professions Esportives i de Muntanya no organitzi cursos de
formació.
Disposició
final primera
La
present Llei deroga totes les disposicions dictades amb anterioritat que
s'oposin al seu contingut.
Disposició
final segona
S'encomana
al Govern la confecció dels reglaments a què fa referència la present
Llei i aquells altres necessaris per a la seva aplicació.
Disposició
final tercera
La
present Llei entra en vigor als quinze dies de la seva publicació.
Casa
de la Vall, 14 de desembre de 1995
Josep
Dalleres Codina
Síndic
general
Nosaltres
els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en
el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Jacques
Chirac Joan Martí Alanis
President
de la República Francesa Bisbe d'Urgell
Copríncep
d'Andorra Copríncep d'Andorra
